Avui fa 11 anys que Amy Winehouse va partir d’aquest món on sovint s’havia de sentir incompresa i una mica sola però al qual també va regalar somriures i bons moments. Ens va deixar trossets de la seva ànima, del seu Soul en forma d’art musical, de cançons que van deixar la seva empremta en la història de la música i es van guanyar un lloc en tants cors. Sens dubte no és un dia per celebrar, però sí per recordar.
La meva relació amb la seva música i amb la seva història es remunta ja a alguns anys en què m’he esforçat per comprendre tan bé com he pogut les seves composicions, tan personals i autèntiques, i poder connectar i treure l’ànima que cadascuna posseïa. No diré que sóc una súper experta en la seva vida i sentir quan ni tan sols ho sóc a la meva; quan una més tracta d’aprendre i comprendre més s’adona de totes les incògnites que queden per resoldre i amb les quals en molts casos haurem d’aprendre a conviure, però sí que he realitzat una bona immersió en el seu llegat musical i tot allò que l’envolta que també és ella mateixa com a creadora.
I tornant al que m’escomet avui, voldria dedicar aquestes línies al llegat musical de la Diva del Soul i al teu record, Amy. Em sento agraïda perquè la casualitat em portés a conèixer el teu treball artístic i per haver tingut l’oportunitat i possibilitat d’aprendre, interpretar, compartir, gaudir i sentir tant a través d’aquests trossets del teu ésser que vas convertir en música.
Moltíssimes gràcies a tots els que heu format part d’aquest camí i els que el seguiu fent possible.
Amy, et recordem!