Alicia Losada

Veu i ànima 

Provinent del Neo Soul, el Hip-hop i la Poesia.
Aquesta cantant nascuda a Barcelona (Espanya),
presenta una proposta vocal molt càlida i
plena d’emotivitat.

El principi

Amb més de 500 concerts d’experiència en diversos projectes i formacions al llarg de la seva trajectòria, 4 discos autoeditats i un llibre de poesia, Alicia Losada emprèn el seu projecte més ambiciós fins al moment amb Aly Ànima, una experiència musical viva, orgànica i elegant que s’inspira en les arrels de la música afroamericana. Un treball amb molta Ànima i molt personal com es pot intuir pel nom d’aquest; no apte per a persones que no agradin de la intensitat, les emocions i la música viva .

“La música que m’omple, serà sens dubte la que podré compartir i expressar de la millor manera” i sota aquesta premissa va néixer aquesta idea de crear tres shows triant estils de música dels quals més m’agradessin i que d’alguna manera penso es complementen molt bé per a poder crear ambients més animats o més íntims, sempre amb aquest toc teatral que m’encanta per a poder interpretar i tractar a cada cançó com es mereix.

I com vaig arribar a aquest punt?

Perquè la història es remunta a la meva adolescència…
Em vaig introduir en la cultura de l’Hip hop a través de la disciplina del Breakdance i allà per l’any 2000 ballava jo totes les tardes a Sants- Estació (Barcelona) al carrer i aprenia d’aquest art que m’obsessionava, al costat d’altres ballarins que vaig conèixer en diferents circumstàncies, al principi a l’entorn de discoteques de “música negra”. A partir d’aquí em va captivar aquesta cultura urbana multidisciplinària i tan rica i paral·lelament a la meva passió per ballar vaig anar jugant també amb l’art de rapear. No em costava massa escriure les meves pròpies lletres, ja que sempre m’havia agradat llegir, escriure poesia i relat curt, i així vaig anar desenvolupant aquesta faceta.

Vaig realitzar algunes maquetes però sentia que necessitava més per a expressar-me i alguna cosa m’impulsava a cantar; així que vaig començar a cantussejar i a barrejar rap amb poesia i fragments cantats. Els anys van anar passant i per circumstàncies de la vida no tenia temps de treballar totes dues disciplines com m’agradaria i vaig haver de triar, decantant-me cap a la part musical. Va ser llavors quan vaig decidir iniciar els meus estudis musicals per a disposar de més recursos per a expressar, comprendre i compartir millor amb la música. Conforme anava aprenent, vaig continuar provant i component, jugant i realitzant actuacions i col·laboracions amb diversos projectes musicals. Vaig treballar en algunes orquestres i formacions de música de ball fins que vaig anar a parar a un projecte tributo a Amy Winehouse; probablement hi ha un abans i un després en la meva vida després d’aquesta experiència.
Després de totes aquestes vivències va arribar un moment en què tenia molt clar que volia dedicar-me a la música i poc després va haver-hi un altre moment clau en què vaig decidir que volia dedicar-me a això i que a més volia fer-ho a la meva manera i amb la música que a mi m’omple.
Sabia que no seria fàcil però tampoc un s’adona de les dificultats fins que no es troba en elles. No obstant això, considero que és una de les millors decisions que he pres en la meva vida i ara em trobo prenent moltes decisions constantment. Personalment crec que res t’ensenya tant com prendre les teves pròpies decisions. Fa por, però res excepte la llibertat de decidir et brindarà l’oportunitat de conèixer-te i poder donar la millor versió de tu mateix@.

Socials
YouTube
Instagram
Menú